T’han rentat la cara.
S’han tornat a obrir
les portes.
El públic, encuriosit
i sorprès, lloant les reformes,
omple els passadissos
a la recerca
de les parades i
cares conegudes
que omplien els
carretons
de la compra —com
havien fet sempre—.
El primer dia, quina
bogeria!
—Emília, has trobat
la peixatera
on compràvem aquell
lluç tan fresc?
Fa estona que la
busco i no hi ha manera.
Amb aquesta gentada!
Sembla que ho regalin!
—Ja pots ben dir-ho
ja —respon l’amiga.
Jo, espero el
diumenge al matí.
El meu mercat és el
dels llibres.
On hi tinc —després
de tants anys—
cares conegudes,
amics artistes,
llibreters i
llibreteres amics i amigues,
I, sobre tot, la
Rufina
amb la seva filla.
Ara, la Rufina, ve
amb un esquitx de gos
que acarona amb
tendresa;
la bestiola, cerca
refugi
entre els braços i la
seva sina.
Cert,
jo els miro, i sento
enveja,
enveja de tanta
tendresa.
Torno a buscar
llibres.
Pep López Badenas
Reobertura
del Mercat de Sant Antoni
26
de maig, 2018
