ESPIRAL
DEL TEMPS
selecció
de poemes
d’Albert
Ràfols Casamada
Recull
de dibuixos i poemes del recopilatori ESPIRAL
DEL TEMPS. Uns poemes de gran sensibilitat i que mostren a mesura que ens
endinsem en la seva lectura l’inexorable
pas del temps. Poemes seleccionats de diferents reculls escrits i publicats per
l’autor.
BODEGÓ
Damunt la taula blanca
les fruites verdes
enmig d’un brollador de
porcellana
La finestra
oberta a ocells i
flaires
Quina onada
ha dut aquestes
taronges
a la platja?
El tovalló tot blanc
acull els dits més
blancs encara
Ocells i flaires dins
Amb un somriure als
ulls
clous la finestra
Desembre de 1946
(vermell)
dimecres
gotes
de porpra
al
fons
del
paisatge
A la sucrera
es reflecteix
el temps
plata de tarda
humus de la nit
el capvespre
clava agulles de cap
amb el cap
de vidre
al vidre
VISITES
AL MATÍ
Enllà dels finestrons
el sol
s’enfila a les teulades
els minuts es passegen
pels plecs del cobrellit
algun xiulet del vent
a les escletxes
dóna forma al silenci
A poc a poc
s’omple la cambra de
clarors i d’ombres
Des d’un angle ens
contempla
la model
de Courbet
blanca la pell llueix
com una rosa blanca
S’asseu davant la taula
un personatge fosc
quan gira el cap li
veig el perfil de Rimbaud
escriu atrafegat
potser alguna carta
De sobte al balancí he
descobert Alícia
es veuen
quan es gronxa
botines de xarol
mitges de seda blanca
onades de cabells li
cobreixen l’espatlla
Ens llevarem més tard
quan les ombres
s’escampin
ITINERARI
NOCTURN
Tots els carrers són
fulls de paper blau
gira el cap sobtadament
dessota els pons
l’aigua és d’un gris argentat
deixa la copa damunt la taula
ocells d’esquelet
metàl·lic
encara mira vers el fons de
l’avinguda
la llarga columna de
reflex irisat
alçar la mà en un gest imprecís
el paviment de rombes
desiguals
l’aire del riu esbulla els seus
cabells
ombres de plantes
inopinadament gegantines
avança carrer avall amb passa
ferma
teulades de color de
ganivet
solitari penetra temps endins
imatges múltiples
percudint els miralls
s’atura indecís a la cruïlla
de lluny arriba algun
xiulet de tren
observa l’espai buit d’una
finestra
el blau fosc del carrer
ratllat de groc
la llum de la porta tenyeix la
seva mà en obrir-la
giravolts de colors
entorn de cada cosa
el groc al volt del
vent
el blau de l’aigua
damunt la taula hi ha
fotos i llibres
en una copa el roig
resplendor d’una rosa
CANÇÓ
DE MARILYN
d’un temps inclement
la veu escapçada
horitzó de maig
crepuscle d’estiu
alça el vol de la garsa
i la lluna blava
vora el rierol
la guineu s’amaga
l’ombra dels estels
el destí et marcava
¿qui t’ha dut al fons
de la cambra fosca?
clam de foc i llum
trista flor daurada
CAMBRA
D’HOTEL
En el mirall
et veig al llit llegint
allà
dins el mirall
tot és igual
tot es duplica
el llit
el coixí blanc
el llum
les flors de la paret
només el llibre
que sé que ara tot just
comences
al mirall sembla
que estiguis acabant-lo
¿la simetria
afecta també el temps?
EPÍLEG
EN FORMA DE PALMERA
II
El poema és el traç que
queda en l’aire
El traç de la palmera i
la veu de les fulles
L’aire mou el poema
Hi ha cicatrius d’ombra
al tronc
graons vers la llum
El poema és llum i és
ombra—ombra
avançant vers la llum
Passat i present al cor
de la palmera
Instant precís de la
paraula
S’alça la veu com la
palmera en el silenci
Al vidre de la finestra
(oberta) repercuteix
el cant de l’aire
Somia la palmera vols
d’ocells, ales d’àngel
El poema és ala i és
vol
Instant ardent, ombra i
presència
