MOGUDA A LA CORT CELESTIAL



En Pere, va d’una banda a l’altre  
neguitós, no sap què ha de fer
per aturar aquell guirigall
muntat pel personatge
que tot just acaba d’arribar
cantant i ballant al so de la cançó
              Porqué yo me iré…  
Àngels i querubins  s’han afegit a la moguda
bellugant els seus eteris cossos
al ritme de l’encomanadissa melodia.

La Mare i Senyora, de la mà d’un bell
arcàngel es mostra d’allò més
embadalida taral·lejant i movent el cos
al compàs de les notes d’aquelles cançons.
Mentre el mestre Josep se les veu
amb el ribot i un gros tauló.
En Josep torna a la llar,
se sent un fort terrabastall! Un colom blanc
fuig a corre-cuita pel finestral,
la mestressa amb posat de dona enfeinada
tot allisant-se el vestit i el pentinat
—El Gabi és tant impetuós…—
s’adreça falaguera al marit:
—Avui, Pep, has tornat més aviat, no?
—Com tots els dies, no et fot!
Respon el mestre emmurriat.
—Què tenim per dinar? —pregunta—
—T’he fet aquell guisat que tant t’agrada.
Cabrit estofat  —respon la Maria—.

Música i cançons sonen
cada cop amb més força. El Josep
sembla ser l’únic que no se n’assabenta.
Sempre ha estat un talòs —pensa la Maria—,
un bon home però, un talòs.



I el fillet, en Jesús, sí home, sí!
Aquell que els seus propis col·legues
van clavar a la creu mentre el polític de torn
es rentava les mans. Ho recordeu?
Ves per on, ara s’ha fet amic del Nou vingut
—el Peret—
Al Noi “li va la marxa”
Consulteu els evangelis, les bodes de Canà.
Al seu costat, la Maria de Magdala
amb unes quantes amigues, totes elles
“de la seva corda”.
Aquesta noia sempre ha estat penjada del Jesús,
va calmar-li la set al brocal del pou,
va eixugant-li els peus amb els seus cabells.

 Entre el Jesús, el Nou vingut, la Magdala
i la “penya” d’amigues, quin batibull han muntat!
Borriquito como tu, Una lágrima cayó en la arena,
El mig amic, Ella tiene poder…, El muerto vivo,
cançons què, el Peret va popularitzar anomenant-les
                    Rumba Catalana.

El Pare Celestial fa com si no se n’adonés,
S’ho mira amb complaença, a distància,
el rostre dibuixa un somriure
carregat de complicitat i un xic de nostàlgia.
De tant en tant —pensa—, alguns homes
fan millors coses que bombes i d’altres
diabòlics enginys de guerra per destruirse-se
els uns als altres. Creen Música, ritmes
i cançons per omplir de melodies
                                                l’Univers.   



Al Peret
Creador de La Rumba catalana
Traspassat el 27 d’agost del 2014

Pep López Badenas